Carlos Jofré

Concepte

Vessament d'energia renovable

El vessament (en anglès, curtailment) és l'energia renovable que una planta va poder generar i no va injectar perquè el sistema elèctric no la podia rebre. A Xile va arribar a 6084 GWh el 2025, un 7,8 % més que l'any anterior, segons el balanç d'ACERA. Passa sobretot al nord i en les hores de sol, quan l'oferta solar supera el que la demanda i les línies de transmissió poden absorbir.

Per · Actualitzat el · 2 min de lectura

En resum

  • 6084 GWh vessats el 2025 a Xile, un 7,8 % més que el 2024.
  • Sense vessaments, les renovables no convencionals haurien aportat prop del 49,4 % de l'energia, en lloc de 42,4 %.
  • Tres causes: poca demanda al migdia, transmissió insuficient i manca de flexibilitat.
  • Les bateries són la resposta en curs: 1575 MW en funcionament al desembre del 2025.

Què passa físicament

En un sistema elèctric, la generació ha d'igualar la demanda a cada instant. Al migdia d'un dia clar, les plantes fotovoltaiques del nord produeixen més del que el sistema pot consumir o transportar cap al centre del país. El Coordinador Eléctrico Nacional ordena llavors reduir la generació. La planta està en perfecte estat, el sol brilla, i tot i així lliura menys del que podria.

Quant és a Xile

Les xifres del balanç 2025 d'ACERA, l'associació d'energies renovables i emmagatzematge:

Indicador2025
Energia renovable vessada6084 GWh
Variació respecte del 2024+7,8 %
Participació real de les renovables no convencionals42,4 %
Participació que haurien tingut sense vessaments49,4 %
Generació total del Sistema Elèctric Nacional87 TWh

ACERA ho descriu com un fenomen estructural i ho atribueix a tres factors: baixa demanda en les hores d'alta oferta renovable, restriccions de transmissió i manca de flexibilitat del sistema.

A qui li importa

  • Propietaris de plantes de gran escala i PMGD. L'energia vessada no es ven. I en les hores d'excés, la que sí s'injecta pot valer zero.
  • Inversors. Una projecció d'ingressos que ignora el vessament i els preus del migdia està inflada. És un dels punts que revisa un due diligence tècnic.
  • Empreses amb autoconsum. No els afecta de manera directa: consumeixen la seva energia al mateix lloc on la generen, sense dependre de les línies de transmissió.

La resposta: emmagatzemar

Guardar l'energia del migdia per lliurar-la a la tarda redueix el vessament i millora l'ingrés de la planta. Xile està instal·lant bateries a gran velocitat:

  • Al desembre del 2025 hi havia 1575 MW d'emmagatzematge en funcionament, 737 MW en proves i 6770 MW en construcció, segons ACERA.
  • La Llei 21.505, publicada el novembre del 2022, permet que els sistemes d'emmagatzematge que no estan associats a una central participin al mercat elèctric i siguin remunerats.

Per a una empresa, la pregunta és una altra i més simple: si una bateria pròpia es paga amb el que estalvia. Això és el que respon un estudi de prefactibilitat BESS.

El vessament no és mal rendiment

En una auditoria cal separar les dues coses. Si una planta lliura menys perquè li van ordenar reduir, el seu Performance Ratio no hauria de quedar penalitzat: aquestes hores s'exclouen del càlcul. Un contracte d'operació que no ho diu acaba en discussió.

Preguntes freqüents

Què solen preguntar

¿Què és el vessament d'energia?

És l'energia renovable que estava disponible i no es va injectar a la xarxa perquè el sistema no la podia rebre, per falta de demanda, de capacitat de transmissió o de flexibilitat.

¿Quanta energia es vessa a Xile?

El 2025 van ser 6084 GWh, un 7,8 % més que el 2024, segons el balanç d'ACERA.

¿Les bateries eliminen el vessament?

El redueixen, perquè traslladen energia del migdia a la tarda i la nit. No l'eliminen per si soles: també calen línies de transmissió i més demanda en les hores de sol.

Fonts

D'on surten les dades

Seguir llegint

Pàgines relacionades

Guia

Bateries per a empreses: quan convenen

A una empresa li convé una bateria en tres casos: càrrecs alts per demanda en punta, excedents solars mal pagats o talls costosos. Com avaluar-ho.

Línia de I+D · Emmagatzematge

BORG: bateries de flux redox orgàniques

BORG va ser un projecte de I+D, amb CLP 200 milions de CORFO, per desenvolupar una bateria de flux redox basada en un compost orgànic (2015–2020).

Estratègia d'emmagatzematge amb bateries (BESS)

Des de 55 UF. La trucada inicial de 15 minuts és gratuïta.